La revista 27 de l'Observatori de Desenvolupament Local del Vallès Oriental tracta de forma monogràfica sobre l'evolució recent del sector industrial a la nostra comarca. Bona part de la feina que es presenta són els principals resultats derivats del Pla d'Innovació Local del Vallès Oriental, dut a terme per la consultora ClusterIDevelopment i coordinat per l'Ajuntament de Granollers i el Consell Comarcal del Vallès Oriental. Aquesta revista també vol ser l'actualització del treball d'anàlisi realitzat l'any 2001 (Sectors industrials del Vallès Oriental, revista número 13).

Amb la nova revista s'analitzen els cinc principals actius econòmics de la comarca: dins la indústria, el sector de l'alimentació, el sector de l'hàbitat, el sector de la salut, el sector de productes de la neteja. També destaca com a node d'activitat econòmica el Circuit de Catalunya.  Sectors i activitats diferenciades que comparteixen relacions, que poden compartir reptes i,que sobretot, poden compartir estratègies per poder millor llur activitat.

La revista de l'Observatori que us  presentem inclou un informe monogràfic sobre  els recursos sanitaris i de salut existents avui al Vallès Oriental, així com la seva evolució més immediata. Aquest informe ha estat elaborat des de l'àrea d'Estudis, Desenvolupament Local i Participació. El monogràfic vol analitzar l'estat actual i les tendències de futur dels serveis sanitaris  i de salut, amb l'objectiu d'aprofitar el coneixement de quins són els recursos existents i la seva distribució territorial, entre altres aspectes. Aquesta publicació també inclou l'annex amb dades socioestadístiques de la comarca i els seus municipis.

La revista de l'Observatori presenta en el seu número 25 un informe monogràfic sobre Els espais naturals al Vallès Oriental, elaborat des de les àrees de Política Territorial, Estudis i Desenvolupament i Medi Ambient del Consell Comarcal del Vallès Oriental. L'objectiu d'aquest informe monogràfic és donar a conèixer l'estat actual dels espais protegits a la nostra comarca, així com analitzar les tendències futures i més convenients en l'ordenació, la protecció i la conservació dels espais oberts, considerant també espais que actualment no estan protegits, però que són bàsics per al manteniment de la biodiversitat. Aquesta publicació també inclou un annex amb dades estadístiques sobre demografia, immigració i mercat de treball de la nostra comarca.

La revista de l'Observatori presenta en aquest nou número un informe monogràfic sobre La gestió de l’aigua al Vallès Oriental, elaborat des de les àrees de Política Territorial, Estudis i Desenvolupament i Medi Ambient del Consell Comarcal del Vallès Oriental. Aquest informe té com a objectiu donar a conèixer l’estat actual i les problemàtiques relacionades amb aquest recurs, així com intentar analitzar des de quina perspectiva s’estan plantejant les polítiques destinades a gestionar-lo i quins seran els reptes de cara al futur. Aquesta revista també inclou un annex amb dades estadístiques sobre demografia, immigració i mercat de treball de la nostra comarca.

La revista de l'Observatori presenta en aquest número un resum de l'estudi La immigració d'origen estranger al Vallès Oriental. Evolució recent i repercussions sociodemogràfiques en l'estructura comarcal, elaborat des de l'Àrea de Política Territorial, Estudis i Desenvolupament del Consell Comarcal del Vallès Oriental. Aquest estudi té com a objectiu oferir una anàlisi de les característiques i la situació de la població immigrada d'origen estranger a la nostra comarca, que servirà d'ajuda a l'hora de planificar futures accions de treball. També podeu consultar dades estadístiques actualitzades sobre demografia, immigració i mercat de treball a la nostra comarca.

En aquest número trobareu resum de l’estudi “La producció residencial als municipis del Vallès Oriental”, elaborat per en Marc Sogués (ambientòleg) i en Francesc Muñoz (Doctor en geografia), de l’Observatori de la Urbanització de la Universitat Autònoma de Barcelona, per encàrrec del Consell Comarcal i el Museu de Granollers i amb el suport de la Diputació de Barcelona, i que té com a objectiu analitzar quina ha estat l’evolució de la producció residencial a la nostra comarca des del 1985 fins el 2005, tant en termes quantitatius com qualitatius. També podreu consultar dades estadístiques actualitzades sobre demografia, immigració i mercat de treball a la nostra comarca.

En aquest número trobareu una anàlisi de la realitat juvenil del Vallès Oriental. Es presenten els principals resultats estadístics que hi ha a l'espai web ww.vallesjove.cat/dades , espai destinat a facilitar el diagnòstic i la planificació en matèria de joventut a partir de la informació estadística referent als joves del Vallès Oriental en aspectes com la població, el nivell d'instrucció, el treball, l'emancipació, la conjuntura econòmica, la mobilitat o la llengua. També podeu consultar dades estadístiques actualitzades sobre demografia, immigració i mercat de treball a la nostra comarca.

Conèixer les característiques socials de la nostra comarca així com la seva dinàmica demogràfica són elements cabdals per entendre millor com s'estructura el territori en el qual vivim. D'aquí, doncs, la importància d'analitzar i avaluar les diferents variables socials i econòmiques que defineixen aquesta estructura.

Al Vallès Oriental podem trobar algunes experiències d’economia social com per exemple l’Associació Dimas i altres iniciatives com ara diverses cooperatives de treball. Molt sovint, aquestes empreses comparteixen característiques comunes: treballar amb col·lectius desafavorits, crear les bases que permetin el treballador accedir a una feina amb les mateixes condicions, drets i obligacions que en qualsevol empresa, però atenent les especials dificultats de cada persona, i generar una activitat econòmica que busqui la supervivència empresarial dins del mercat competitiu actual.

Anàlisi monogràfica sobre el sector agrari al Vallès Oriental, comarca que s’inclou dins la zona d’agricultura consolidada, segons reconeix el PDR de Catalunya. En els darrers anys es detecta una millora important del sector agrari malgrat que el seu pes total encara sigui, evidentment, molt reduït (amb una aportació al PIB comarcal que l’any 2003 se situava en el 0,6%), però en un context global de creixement. A la comarca, l’evolució del sector agrícola ha estat força positiva, amb un creixement relatiu destacat en els últims temps.

Aquesta anàlisi se centra en l’interès per saber què pensen els joves de la formació, i també els agents socials i agents econòmics implicats en el sistema formatiu, per determinar necessitats i opinions per part dels representants de la demanda bàsica (ocupadors finals), així com amb els qui ofereixen la formació (centres d’ensenyament). D’altra banda, també s’ha fet un primer acostament a joves que fan l’últim curs d’ESO, per conèixer més de prop les seves perspectives educatives i professionals.

Els estudis que s’han dut a terme per determinar els factors clau del creixement econòmic d’un país assenyalen que la qualitat del sistema educatiu i de formació professional és un d’aquests factors. Això es deu al fet que una millor capacitació de la força de treball permet assolir una productivitat més alta i facilita la introducció de noves tecnologies. L’anàlisi dels nivells d’instrucció al Vallès Oriental presenta xifres interessants que val la pena analitzar amb cura.

L’estructura econòmica del Vallès Oriental es caracteritza, en relació amb la resta de l’Àrea Metropolitana, per un pes molt important de la indústria. Aquest pes es manifesta tant pel que fa a la població ocupada com pel pes del sector dins del producte interior brut (PIB). La industrialització al Vallès Oriental s’ha caracteritzat per la seva poca vinculació amb el teixit social local i l’escassa tecnificació i qualificació de les empreses i el seu personal. El resultat final del procés d’industrialització ha estat una gran diversificació industrial amb una estructura basada en empreses petites i mitjanes.

Es descriu la situació de la dona al mercat de treball de la comarca destacant tots aquells elements que suposin una desigualtat respecte als homes. L’existència de desigualtats entre homes i dones al món del treball és un fet inqüestionable: les dones no entren a participar al mercat de treball amb els mateixos recursos, condicions i mobilitat que els homes, ja que les responsabilitats familiars no es reparteixen de manera equitativa. Al mateix temps, però, les darreres dècades hem assistit a un increment espectacular de la participació laboral femenina.

S’analitza la integració laboral de les persones amb disminució, emmarcant la situació al conjunt català i, especialment, a l’àmbit comarcal, partint de les directrius plantejades en la Llei 13/82, que exigeix a les empreses públiques i privades que ocupin 50 o més treballadors que un 2% com a mínim siguin treballadors/es minusvàlids/des. Les dades indiquen que a la comarca, un 2,7% de la població està reconeguda legalment com a minusvàlida la qual cosa suposa que uns 550 llocs de treball haurien de ser ocupats per aquestes persones.